Així continua la festa iniciada per Sant Pere, amb el gran pastís d’aniversari per a 500 persones que culminarà a la tardor amb promocions i diverses activitats per premiar la fidelitat i la compra, perquè l’objectiu dels paradistes del Mercat Central és compartir l’aniversari amb els clients fins a final d’any.
Aquest estiu comença a fer-se visible la imatge de la campanya «65 Mercat Central. Tots fem Mercat», que destaca la xifra per posar de manifest els 65 anys del Mercat i amb un lema que vol felicitar a tots els que han fet possible l’aniversari i que mantenen viu el Mercat: paradistes, venedors, treballadors, clients, proveïdors, veïns…
Des d’aquesta setmana fins a 50 vínils omplen el paviment del recinte i criden els vianants a entrar-hi des de tots els accessos, la façana principal del carrer de Sant Joan i per les entrades laterals, dues al carrer de Sardà i Cailà i dues més a President Companys. A més, les parades també incorporen cartells que recorden l’aniversari.
A partir de l’octubre, la celebració es farà extensiva als clients i el Mercat repartirà xecs regal per bescanviar a les parades i així premiar la fidelitat i la compra. Tots els detalls de la promoció i les activitats previstes es donaran a conèixer a la tardor.
La regidora de Promoció Econòmica i màxima responsable dels Mercats de Reus, Alícia Alegret afirma: «L’aniversari és una bona ocasió per reconèixer la feina i l’esforç diari els paradistes, així com per refermar l’aposta de futur del govern pels mercats municipals, pel seu potencial comercial. I compartir la celebració amb tots els clients i la ciutat és una bona manera de mirar endavant amb l’experiència que atorga la trajectòria de 65 anys.»
Com és el Mercat Central
El Mercat Central de Reus dedica a la venda de producte fresc –fruita i verdura, carn i peix– i al detall prop de 4.000 m2, repartits en un centenar de parades que ara ocupen més de 50 negocis. Actualment hi trobem: 7 negocis de fruita i verdura, 11 carnisseries, 13 xarcuteries, 6 peixateries, dues botigues de dietètica, una d’alimentació ecològica, un celler, una floristeria, dos forns de pa, dos bars, dos supermercats, una sabateria i gavineteria, una tintoreria i un quiosc de l’ONCE. L’aparcament soterrani de les Oques, amb accessos al Mercat, té capacitat per a 450 places.
Situat al centre de la ciutat i ben comunicat, el Mercat és un espai viu que dos dies a la setmana s’encomana de l’activitat del mercat dels Marxants, que es desplega al seu entorn els dilluns i els dissabtes.
L’edifici, tot i que reformat el 1991 en el marc d’una actuació urbanística que va renovar tota la zona, data de 1949 i és obra d’Antoni Sardà, que aleshores era l’arquitecte municipal. Els terrenys on s’aixeca eren la seu del teatre Circ, propietat del Círcol, i els jardins que l’envoltaven. Inaugurat a principis del segle XX, el teatre Circ era un teatre d’estiu que va mantenir l’activitat fins als anys 30, quan l’Ajuntament va adquirir-lo i el va enderrocar poc després amb l’objectiu d’impulsar la creació a l’espai d’un nou mercat, modern i higiènic, per a la ciutat.
El primer projecte de l’arquitecte Sardà és dels anys de la República, però el Mercat Central no es va inaugurar fins el dia de Sant Pere de 1949. L’edifici està considerat una aportació important al racionalisme modern, una construcció que destaca en un entorn marcat per edificis modernistes de gran valor com la Casa Gasull, obra de Lluís Domènech i Montaner. L’octubre de 2013, l’edifici es va incorporar al d’edificis paradigmàtics d’arquitectura moderna de la Fundación DOCOMOMO Ibérico a través del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España.
Breu història del Mercat Central
Des de principis del segle XX, l’Ajuntament de Reus parlava de la construcció d’una nova plaça de mercat. Segons explica Ramon Amigó a l’assaig «Les Places del Mercat a la ciutat de Reus» (Edicions del Centre de Lectura, Reus 1999), va costar força posar-se d’acord amb quina havia de ser la ubicació del nou mercat: a la llista hi trobem espais com la plaça del Baluard, el pati de Miró o el Raval de Robuster, entre d’altres.
I la localització actual, un cop enderrocat el Teatre Circ per fer realitat el projecte del nou mercat, també va aixecar reaccions en contra. A més, l’esclat de la Guerra Civil va aturar el projecte municipal i el Mercat Central no va ser una realitat fins al 1949. Segons Amigó, les obres es van encarregar el 1944 a l’empresa Pallàs i Gamandé SA i es van adjudicar per poc més de 2,8 milions de pessetes. Amb l’estructura de l’edifici acabada, l’octubre de 1948 s’hi va celebrar la Fira de Mostres.
Es va inaugurar per Sant Pere de 1949 i va començar a funcionar amb el trasllat de tota l’activitat de la plaça del Mercadal, la plaça del Castell i els carrers de l’entorn. Hi havia un espai destinat a la venda al detall –el projecte de l’arquitecte va preveure més de 350 llocs per a carn, porc, comestibles, fruita i verdura, aviram i peix– i un altre per a la venda a l’engròs, amb 16 llocs per a majoristes. Justament, el trasllat dels majoristes al Mercat del Camp l’any 1987 va plantejar la modernització de l’interior del Mercat Central després de gairebé 40 anys, sense tocar l’estructura monumental de l’edifici.
Les obres van permetre ampliar els punts de venda, eixamplar els passadissos, reduir el nombre de parades… Una reforma integral de tot l’edifici i l’espai que l’envoltava: la construcció de l’aparcament soterrani de les Oques, la construcció de les dependències municipals a l’edifici i la instal·lació d’una pèrgola de grans dimensions davant de la façana principal. La reforma, inaugurada el 1991, va suposar el renaixement del Mercat Central, que va iniciar una nova etapa marcada per l’ampliació de l’oferta comercial al detall i la millora integral de l’equipament.
